La inspecció de qualitat de les barres de coure és un pas crucial per garantir que compleixin els requisits per a la producció de filferro i cable, basant-se principalment en estàndards nacionals com ara "Barretes de coure per a ús elèctric" (GB/T 3952-2016).
Els principals elements de prova inclouen la composició química i l'anàlisi del contingut d'oxigen, que requereix espectrometria d'emissió fotoelèctrica (p. ex., YS/T 482-2005) per determinar la puresa del coure i el contingut d'elements d'impuresa. Segons GB/T 3952, els graus T2 i TU2 requereixen un contingut de coure i plata no inferior al 99,95% i tenen regulacions específiques sobre el contingut d'impureses com l'arsènic, el bismut, el ferro i el plom. El contingut d'oxigen és un indicador clau que distingeix les barres de coure-sense oxigen i les baixes-oxigen. Les barres de coure lliures d'oxigen requereixen un contingut d'oxigen de no més del 0,02% (p. ex., el grau TU2 requereix un contingut d'oxigen de no més del 0,0010%), mentre que les barres de coure amb poc oxigen generalment tenen un contingut d'oxigen de 200-400 ppm. Les proves de propietats físiques inclouen proves de tracció (per exemple, GB/T 228.1) per detectar la resistència a la tracció i l'allargament, i proves de torsió (per exemple, GB/T 239) per avaluar la plasticitat i l'homogeneïtat del material. El nucli de les proves de propietats elèctriques és mesurar la resistivitat del volum (ρ20) a 20 graus, que és un indicador clau per avaluar la conductivitat.
La inspecció metal·logràfica es pot realitzar mesurant la mida mitjana del gra (per exemple, YS/T 347-2004) per observar la microestructura del material. La inspecció visual requereix comprovar si la superfície de la vareta de coure és rodona, llisa i dimensionalment uniforme, i lliure d'arrugues, rebaves, esquerdes, inclusions i altres defectes perjudicials per al seu ús.